Leonardo Da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d’abril de 1452-Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista, florentí y un home d’un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalita, music, poeta, filòsof i escriptor.Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees molt avançades per l'època que vivia, des de l'helicòpter, al carro de combat, el submarí o, fins i tot, l'automòbil. Molt pocs dels seus projectes arribaren a ser construïts; ni tan sols no eren realitzables a la llum dels coneixements del seu temps,però algunes de les seves petites invencions, com una màquina per a mesurar el límit elàstic d'un cable, entren en el món de la manufactura. En tant que científic, les aportacions de Leonardo van contribuir a desenvolupar el coneixement en els àmbits tan diversos com l'anatomia, l'enginyeria civil i l'òptica.
El mètode de Leonardo consistia en la investigació a partir de dades avaluades i el seu interès pels instruments de mesura ho testimonia. Aquestes dades eren relativament fàcils d'obtenir, per exemple, en el cas bigues en flexió, però eren molt més complicades en l'àmbit dels arcs o de la maçoneria. Aquesta investigació desenfrenada de l'exactitud era coherent amb la divisa de Leonardo: «Hostinato rigore» (obstinat rigor).
D'aquesta manera, Leonardo va arribar a poder plantejar problemes en termes generals. Cercava coneixements generals que fossin aplicables a tots els casos, i servissin com a mitjans d'acció sobre el món material. Per descomptat, la seva «ciència tècnica» era fragmentària, i tot i que arribà a relacionar un cert nombre de problemes particulars, hi manca encara la visió del conjunt que assoliran els seus successors.
Leonardo tenia una capacitat de racionalitzar desconeguda fins llavors en els artistes i els tècnics. Harald Höffding presenta el seu pensament com una barreja d'empirisme i de naturalisme. Per a Leonardo «La saviesa és la filla de l'experiència »que és la que permet verificar constantment les seves intuïcions i teories ja que «l'experiència no enganya mai; són els judicis que s'equivoquen prometent efectes que no
són causats per les experimentacions».
Les seus invents, alguns pràctics i realistes, es concreten sobretot en dissenys de bombes hidràuliques, de mecanismes amb maneta, d'ales per als obusos de morter o un canó a vapor; també el submarí, diversos autòmats, el carro de combat, l'automòbil, flotadors per a caminar sobre l'aigua, la concentració d'energia solar, la calculadora, l'escafandre amb casc, el doble casc dels vaixells o el rodament mecànic. L'atribució de la invenció de la bicicleta és controvertida.
